Páginas

24 de novembre de 2015

Carrot cake amb avellanes i icing de llimona


Pensava que el carrot cake se l'havien inventat els americans... Error! He descobert que les pastanagues ja es feien servir, pel seu alt contingut de sucre, com a endolcidor a l'Edat Mitjana ja que els sucres de l'època eren  escassos i cars. Els suïssos clamen ser els inventors d'aquest pastís. De fet, la primera recepta registrada surt del receptari d'una escola suïssa. Però sembla ser que el carrot cake es comença a fer popular durant els anys de racionament a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial. Però van ser els americans qui li van donar el nom i la fama. Cap als anys 60 el van tastar i els va agradar tant aquella novetat que van fer del carrot cake & cheese-cream postres estàndard arreu. Vaja, com el nostre flam amb nata... 
Milfulls fa un temps ja va penjar una recepta de carrot cake. La recepta és bastant fidel a l'americana per que porta la crema de formatge. El carrot cake que us presentem avui és diferent. Les avellanes el fan més melós i l'icing de llimona li dóna un toc molt refrescant. Per mi no és unes postres, és més un caprici fàcil i deliciós per acompanyar un tè o un cafè  amb llet aquests dies de tardor. 
Bon profit! 


Carrot Cake amb avellanes



200
g farina
Amb la Kitchen Aid o la batedora, munteu els ous i aneu afegint els sucre fins que tingui una textura de llaç. Afegiu l’oli a poc a poc. Afegiu la vainilla en pols.
Incorporeu els secs tamissats amb l’ajuda d’una llengua pastissera. Quan sigui una massa homogènia, afegiu la pastanaga ratllada i les avellanes mòltes.
Aboqueu la massa en un motlle de plum-cake, que previament haureu untat amb una mica d’oli o mantega.
Enforneu a 180ºC durant 45-50 minuts, o fins que quan punxeu el centre del pastís, l’agulla surti neta. Deixeu-lo refredar sobre una reixa de forn i quan sigui fred desemotlleu-lo.
2
cc llevat en pols Royal
2
cc canyella en pols
¼
cc nou moscada
½
cc sal
¼
cc 5 espècies en pols
¼
cc vainilla en pols
275
g sucre morè
100
g tassa oli
4
ous
150  
g pastanaga recent ratllada
100
g avellanes mòltes



Icing

37
g suc de llimona
Barregeu el suc de llimona i el sucre glaç. Ha de quedar dens; la llepissada marcada al revers d’una cullera.

Banyeu el carrot cake amb l’icing i enforneu-lo un minut al forn a 150ºC.

155
g sucre glaç

22 d’octubre de 2015

Financiers de xocolata



Els financiers són uns pastissets d'ametlla que semblen un lingot d'or. La història diu que aquests pastissets originàriament de forma oval els feien unes monges de l'Ordre de la Visitaició a França. A finals del segle XIX algun pastisser suís els hauria donat aquesta forma rectangular de lingot d'or, per no dir que copiava els pastissets de les monges, per tal que els homes de negocis de l'època poguessin prendre un pastisset amb el te sense embrutar-se les mans. 
I és que la textura ferma però a la vegada melosa i untuosa dels financiers fa que es puguin menjar sense coberts. Jo us suggereixo que els preneu per berenar amb un te o un cafè; o com a postres acompanyats amb una quenelle de gelat de vainilla o una mousse de xocolata. 

Bon Profit! 



Financiers amb xocolata



250
mantega sense sal
Poseu la mantega en un cassó al foc per fer-ne mantega avellana. Quan veieu que es comença a desfer apugeu una mica el foc. Veureu que bull, que fa bombolles. Començarà a fer olor d’avellana torrada. Espereu que arribi a 150ºC i passeu per un colador fi. Reserveu.
En un bol barregeu tots els secs sense grumolls. Afegiu la mel i remeneu amb un batedor. Aneu afegint les clares en 3 vegades. Ara afegiu la mantega avellana també en 3 vegades. Quan tingueu una massa uniforme.
Deixeu-ho reposar a la nevera 1 hora.
Poseu-ho en motlles a 2 cm de gruix. A sobre de cada motlle poseu-hi un pols de gotes de xocolata.
Coueu al forn a 190ºC fins que veieu que queden dauarats (uns 15 minuts).
Deixeu refredar i desemotlleu.

300
g sucre blanc
1
c.s. mel
100
g farina
150
g d’ametlla en pols
6
clares d’ou
2
c.s. gotes de xocolata












30 de setembre de 2015

Gelat de conguitos




Malgrat el vent, la pluja i la fresqueta que ens presenta la tardor avui m'atreveixo a proposar-vos aquest gelat de Conguitos. I és que de gelat se'n pot menjar tot l'any, no? La meva àvia, que va viure gairebé 90 anys, en menjava per postres cada dia una mica (això si, després posava sacarina al cafè; deia que havia de mantenir la línia...). Aquest de conguitos que hem fet aquest estiu està per llepar-se'n els dits. Bon profit!

Gelat de Conguitos



200
ml de llet
Poseu la llet, la crema de llet i el sucre. Apart, barregeu els 50 ml de llet amb la Maizena i aboqueu-ho a sobre els rovells que prèviament haureu batut una mica. Quan la barreja de llets i sucre arrenqui el bull, barregeu-la amb els rovells i torneu-la a portar al foc. Feu una crema anglesa, no pareu de remenar amb una cullera de fusta fins a aconseguir una temperatura de 85ºC, o fins que veieu que queda la llepissada a la cullera. Traieu-ho del foc i canvieu-ho de recipeint. Barregeu-ho amb la pasta de cacauets. Filmeu-ho amb contacte i quan s’hagi atemperat reserveu-ho a la nevera fins al dia següent.
Munteu els 250 ml de crema de llet i mescleu-la amb la preparació del dia anterior. És important que tot estigui ben fred. Poseu-ho a la geladora segons les instruccions del fabricant. Quan veieu que comença a agafar consitència afegiu-hi la xocolata picada en forma de pluja. Canvieu-ho de recipient i deixeu-ho al congelador entre 3 i 4 hores abans de menjar-lo.
250
ml de crema de llet (35% MG)
100
gr de sucre
150
gr de pasta de cacauets
8
gr de Maizena
50
ml de llet
3
rovells d’ou
250
gr crema de llet
(35% MG)
25
gr xocolata 65% picada




















10 de setembre de 2015

Sopa de cireres amb escopinyes



Aquesta recepta potser arriba uns dies tard; ja no és temps de cireres... però què hi farem... Sempre podem comprar puré de cireres congelat i aprofitar la resta del pot per fer el farcit d'un pastís Selva Negra. Ja ho veieu, sempre hi podem sortir guanyant. En fi, aquesta any ens hem atipat de menjar sopa de cireres i el topping que més ha triomfat ha estat l'escopinya. Les coíem al vapor i les que no menjàvem amb la sopa les reservàvem per l'aperitiu amb salsa espinaler o una mica de llimona i pebre. Llàstima que s'acabin les vacances.
Si no us agraden les escopinyes hi podeu posar una mica de formatge de cabra esmicolat, uns encenalls de parmesà, uns trossets de tonyina marinada o els clàssics crostons de pa torrat, que si pinteu amb oli d'alfàbrega seran exquisits. Bon profit!



Sopa de cireres i tomàquet amb escopinyes



500
gr de tomàquet madur
Talleu els tomàquets a quarts i poseu-los a la batedora o thermomix amb el puré de cireres. Tritureu. Quan sigui fi afegiu-hi la sal i el pebre i torneu a batre, i aneu afegint l’oli per tal que quedi emolsionat. Coleu per un colador xinès. Rectifiqueu de sal i pebre si cal. Reserveu a la nevera fins al moment de servir.

Renteu bé les escopinyes sota un raig d’aigua. Poseu-les en una olla grossa, tapada, sense aigua i a foc mig. Quan sentiu que es comencen a obrir, destapeu i aneu traient les peces obertes. Traieu les escopinyes de les closques i reserveu-les dins el líquid de cocció (que haureu colat ben fi) a la nevera fins al moment de servir.

200
gr de puré de cireres
3
c.s. d’oli d’oliva extra verge
1
c.s. vinagre de Módena

pebre negre

sal





escopinyes naturals






Podeu punxar les escopinyes en una broqueta. Serviu la sopa ben freda en gotets de vidre i a sobre poseu-hi les broquetes d’escopinyes. Acabeu-ho amb un cop de sal i pebre i unes gotes d’oli d’oliva.

2 de setembre de 2015

Gelat de pistatxos i menta




Ja ho sabeu que m'agrada la bona cuina, què us he d'explicar... I també sabeu que una de les coses que més m'agarden són els gelats. Essent de Badalona tinc sort, no creieu? Hi tenim Can Soler amb gelats tan espectaculars com el de Sacher o la meva combinació preferida des de que era petita: el vaset de xocolata belga i coco, mmmhh... A Badalona també tenim el Brina i el seu immillorable gelat de conguitos. Però en general a Catalunya tenim bons gelaters; me'n venen al cap alguns com el de la Crème a Barcelona, o els de L'enxaneta amb la seva galeta gegant cruixent que a tota la família ens ve tan de gust quan tornem de la platja a Calella. I finalment una història completament diferent: els gelats de cagarrinu amb súper toppings del Rocambolesc, unes postres d'estrella Michellin que es mengen tot passejant.  
Aquest estiu m'he dedicat a fer de gelatera i en les properes setmanes us presentarem els resultats. Avui us porto aquest deliciós gelat de pistatxos i menta. I us confessaré un secret:  si li afegiu un rajolí de xocolata negra desfeta està descaradament tremend(u).



Gelat de pistatxos i menta



200
ml de llet
Poseu a bullir la llet, la crema de llet, el sucre i les fulles de menta. Quan arrenqui el bull aparteu-ho del foc i deixeu-ho infusionar un parell d’hores.
Coleu-ho i torneu-ho a escalfar. Apart, barregeu els 50 ml de llet amb la Maizena i aboqueu-ho a sobre els rovells que prèviament haureu batut una mica.
Porteu aquesta barreja al foc, sense parar de remenar amb una cullera de fusta fins a aconseguir una temperatura de 85ºC, o fins que veieu que queda la llepissada a la cullera. Traieu-ho del foc i canvieu-ho de recipeint. Barregeu-ho amb la pasta de pistatxos. Filmeu-ho amb contacte i quan s’hagi atemperat reserveu-ho a la nevera fins al dia següent.
Munteu els 250 ml de crema de llet i mescleu-la amb la preparació del dia anterior. És important que tot estigui ben fred. Poseu-ho a la geladora segons les instruccions del fabricant. Deixeu-ho al congelador entre 3 i 4 hores abans de menjar-lo.
250
ml de crema de llet (35% MG)
1
tassa de fulles de menta
150
gr de sucre
150
gr de pasta de pistatxos
8
gr de Maizena
50
ml de llet
3
rovells d’ou
250
gr crema de llet
(35% MG)