Páginas

15 de maig del 2013

Mondrian: art que es menja


Fa un parell de primaveres vaig fer una visita al restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar. Com sempre va ser tota una experiència. Una cuina exiquisida, delicada i subtil, amb uns tocs femenins que no he trobat en altres restaurants amb Estrelles. Però bé, no seré jo qui descobreixi la cuina de la Carme Ruscalleda. Aquell dia, entre d'altres coses, el que em va sorprendre tant per la presentació com per l'armonia del plat va ser una obra d'art: un Mondrian. Venia presentat dins d'una rèplica de les caixes de fusta que es fan servir per transportar les obres d'art. Un cop a la taula, el cambrer la va destapar i va descobrir la imitació. El plat consistia en una senzilla brandada de bacallà acompanyada amb  tres pebrots i olivada. Com la brandada que fem a casa... Però, la presentació era excelsa!
I avui m'ha arribat aquest cake-art des dels Estats Units. Jo l'he trobat preciós! 



2 comentaris:

  1. Sílvia! Estàs feta una artista, de la cuina i de la paraula. Enhorabona per aquest blog que hem pogut conèixer, afortunadament, ja amb la panxa plena (si no, seria un patiment).

    Records des de Ràdio Barcelona.

    Firma aquesta nota un admirador de les teves postres a La Nou, on tant se't troba a faltar!

    /J.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J, jo també us trobo a faltar... Aviat publicaré un post dedicat a la taula de la radio. Un petó!

      Elimina