Panellets, una tradició familiar

Ahir a la tarda vam fer panellets. És tradició des de que som molt petites. El meu avi, que era molt llaminer, era l'encarregat de trencar els pinyons. Seia durant setmanes al porxo i pelava les pinyes que havia collit dels pins del jardí. Després clec-clec-clec, pelava els pinyons i li portava a la mare per que en fes els panellets. Ara els pinyons els comprem (com si compréssim or). Dos dies abans de la Castanyada, seiem les dues germanes a la taula de la cuina amb la mare i fem boletes i enganxem pinyons mentre ens expliquem coses i riem. Els pintem, els enfornem, flairem la meravellosa oloreta que s'escampa per tota la casa, els deixem refredar (això si que costa!) i finalment amb delit fem el tast: el color, la mida, que els pinyons estiguin ben endreçats, l'olor, la densitat, la textura, el soroll; és important no sentir el crec del sucre que es trenca amb les dents. I finalment l'assaborim... mmmhhh... Boníssims. Aquesta recepta que avui us passo és de la mare, és la recepta perfecte; mai he tastat uns panellets millors que els que fem a casa. Però, el millor de tot és que la tradició perdurarà perquè les filles i les nebodes aquest any també han volgut fer boletes. Passeu una bona Castanyada!

Panellets de pinyons
Per a la massa mare
1	kg farina d’ametlla	Poseu a bullir el moniato amb pell. Quan el tingueu cuit i encara calent, peleu-lo amb compte de no cremar-vos, i barregeu-lo amb el sucre. Aixafeu-ho ben aixafat. Incorporeu-hi el rovell i la farina d’ametlla i  treballeu-ho fins que quedi una massa ben homogènia. Deixeu-ho reposar tota la nit. Feu boletes de massa i passeu-les per la clara d’ou, això ajudarà que els pinyons s’enganxin millor. Aneu enganxant els pinyons. Amb un pinzell, pinteu-los amb rovell d’ou. Poseu-los al forn a 180ºC, fins que comencin a daurar.
800	g sucre
500	g moniato
1	rovell d’ou
50	g vainilla ensucrada
Per als panellets
1	kg de pinyons
1	clara d’ou
1	rovell d’ou