Fa uns dies li vaig preguntar a la Bruna de què volia el seu pastís d'aniversari i ella amb aquella cantarella tan dolça i la seva simpàtica essa sorda em va dir de color roossa. Així que em vaig posar a investigar. Fins ara em resistia a tastar aquests pastissos americans, els trobava una mica massa densos... però els desitjos d'una nena estaven en joc. Les proves van resultar ser exitoses i després de fer uns petits canvis aquest pastís que avui us presento va ser el que portava les 3 espelmes de la Bruna.
|
||
per al pa de pessic
|
||
4
|
ous grossos, separats rovells
i clares, a temperatura ambient
|
Escalfeu
el forn a 180ºC i encamiseu 3 motlles de 20 cm de diàmetre. Si els feu servi
de silicona no cal.
En
un bol tamisseu la farina, el llevat i la sal.
Amb
l’ajuda de la Kitchen Aid bateu la mantega fins que sigui ben tova (1-2
minuts). Afegiu unes ¾ parts del sucre i bateu fins que quedi ben esponjós
(uns 5 minuts). Afegiu els rovells un per un, sense parar de batre. Netegeu
les parets del bol per tal que quedi tot ben barrejat. Afegiu la vainilla i
el colorant. A velocitat 2, incorporeu la farina i la llet en tres vegades,
començant i acabant per la farina.
En
un bol net, bateu les clares i incorporeu la ¼ part de sucre que us ha quedat
abans i l’àcid tàrtric, bateu fins que quedin ben fermes.
Amb
una llengua pastissera incorporeu una mica de clares muntades a la barreja
dels ous, quan veieu que la barreja està més esponjosa afegiu, amb molt de
compte, la resta de les clares. No ho barregeu més del compte o es
desinflarà. Separeu la massa a parts iguals en els tres motlles i coueu al
forn durant uns 25 minuts o fins que en punxar el centre del pa de pessic
l’escuradents surti net. Deixeu refredar durant 10 minuts i desemmotlleu
donant-los la volta com una truita. Deixeu que s’acabin de refredar.
Emboliqueu-los amb paper de film per separat i poseu-los al congelador. Que
estiguin congelats o semi congelats ens ajudarà a fer el muntatge del pastís.
|
420
|
g de farina de reposteria
|
|
20
|
g de levat Royal
|
|
½
|
c.c. de sal
|
|
227
|
g de mantega sense sal, a
temperatura ambient
|
|
400
|
g de sucre
|
|
2
|
c.c. d’essència de
vainilla en pols
|
|
250
|
ml de llet, a tempertura
ambient
|
|
¼
|
c.c. àcid tàrtric
|
|
3
|
gotes de colorant
alimentari líquid
|
|
per al frosting de mascarpone
|
||
6
|
ous
|
Munteu
els ous amb el sucre fins que quedin ben ferms. En un bol a part, treballeu
el mascarpone amb el rom i la vainilla. Incorporeu una mica dels ous muntats
al mascarpone i barregeu-ho bé amb la llengua pastissera. Quan veieu que ha
canviat la textura i que estan ben barrejats incorporeu amb la llengua
pastissera, i amb molt de compte, la resta d’ous muntats. No ho barregeu més
del compte o es desinflarà.
|
6
|
c.s. de sucre
|
|
500
|
g de mascarpone
|
|
2
|
c.s. de rom
|
|
1
|
c.c. d’essència de
vainilla en pols
|
|
per al farcit
|
||
melmelada de gerds
|
||
frosting de mascarpone
(el·laboració anterior)
|
||
Munteu el pastís
Poseu
una primera base de pa de pessic, a sobre poseu-hi melmelada de gerds i
escampeu-la bé, a sobre la melmelada poseu-hi un parell de cullerades de
frosting de mascarpone i escampeu-la també. No cal que arribeu a les vores,
quan hi poseu la segona base de pa de pessic ja l’empenyerà. Poseu la segona
base de pa de pessic i feu el mateix amb la melmelada i el frosting. Poseu la
tercera base de pa de pessic i ara acabeu-lo amb una bona capa de frosting
per sobre i pels costats. A mi m’agrada que es vegi el traç de la pala, el fa
més casolà. Si veieu que us costa de controlar que quedi una torre ben dreta,
proveu d’ajudar-vos i donar-li forma amb un full de transparència alimentària.
Quan s’hagi refredat i estigui ferm ja el tornareu a empastifar de frosting.
Notes
*Pastís
de 3 capes adaptada de Sweetapolita
àcid tàrtric és en castellà cremor
tártaro, i en anglès cream of
tartar. Molt normal en la indústria alimentària; a nivell casolà es fa
servir com a estabilitzant per les clares d’ou, per que no baixin. Si en
voleu saber més podeu començar per aquí.
encamisar és pintar un motlle amb oli o mantega i després
arrebossar-lo amb farina; es fa per que no s’enganxi i facilitar el
desemmotllat.
|
||
17 d’octubre del 2013
Pastís d'aniversari a l'americana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada