Páginas

17 d’octubre del 2013

Pastís d'aniversari a l'americana




Fa uns dies li vaig preguntar a la Bruna de què volia el seu pastís d'aniversari i ella amb aquella cantarella tan dolça i la seva simpàtica essa sorda em va dir de color roossa. Així que em vaig posar a investigar. Fins ara em resistia a tastar aquests pastissos americans, els trobava una mica massa densos... però els desitjos d'una nena estaven en joc. Les proves van resultar ser exitoses i després de fer uns petits canvis aquest pastís que avui us presento va ser el que portava les 3 espelmes de la Bruna. 


Pastís de vainilla i gerds
per al pa de pessic
4
ous grossos, separats rovells i clares, a temperatura ambient
Escalfeu el forn a 180ºC i encamiseu 3 motlles de 20 cm de diàmetre. Si els feu servi de silicona no cal.
En un bol tamisseu la farina, el llevat i la sal.
Amb l’ajuda de la Kitchen Aid bateu la mantega fins que sigui ben tova (1-2 minuts). Afegiu unes ¾ parts del sucre i bateu fins que quedi ben esponjós (uns 5 minuts). Afegiu els rovells un per un, sense parar de batre. Netegeu les parets del bol per tal que quedi tot ben barrejat. Afegiu la vainilla i el colorant. A velocitat 2, incorporeu la farina i la llet en tres vegades, començant i acabant per la farina.
En un bol net, bateu les clares i incorporeu la ¼ part de sucre que us ha quedat abans i l’àcid tàrtric, bateu fins que quedin ben fermes.
Amb una llengua pastissera incorporeu una mica de clares muntades a la barreja dels ous, quan veieu que la barreja està més esponjosa afegiu, amb molt de compte, la resta de les clares. No ho barregeu més del compte o es desinflarà. Separeu la massa a parts iguals en els tres motlles i coueu al forn durant uns 25 minuts o fins que en punxar el centre del pa de pessic l’escuradents surti net. Deixeu refredar durant 10 minuts i desemmotlleu donant-los la volta com una truita. Deixeu que s’acabin de refredar. Emboliqueu-los amb paper de film per separat i poseu-los al congelador. Que estiguin congelats o semi congelats ens ajudarà a fer el muntatge del pastís.
420
g de farina de reposteria
20
g de levat Royal
½
c.c. de sal
227
g de mantega sense sal, a temperatura ambient
400
g de sucre
2
c.c. d’essència de vainilla en pols
250
ml de llet, a tempertura ambient
¼
c.c. àcid tàrtric
3
gotes de colorant alimentari líquid



per al frosting de mascarpone

6
ous
Munteu els ous amb el sucre fins que quedin ben ferms. En un bol a part, treballeu el mascarpone amb el rom i la vainilla. Incorporeu una mica dels ous muntats al mascarpone i barregeu-ho bé amb la llengua pastissera. Quan veieu que ha canviat la textura i que estan ben barrejats incorporeu amb la llengua pastissera, i amb molt de compte, la resta d’ous muntats. No ho barregeu més del compte o es desinflarà.
6
c.s. de sucre
500
g de mascarpone
2
c.s. de rom
1
c.c. d’essència de vainilla en pols
per al farcit


melmelada de gerds


frosting de mascarpone
(el·laboració anterior)




Munteu el pastís
Poseu una primera base de pa de pessic, a sobre poseu-hi melmelada de gerds i escampeu-la bé, a sobre la melmelada poseu-hi un parell de cullerades de frosting de mascarpone i escampeu-la també. No cal que arribeu a les vores, quan hi poseu la segona base de pa de pessic ja l’empenyerà. Poseu la segona base de pa de pessic i feu el mateix amb la melmelada i el frosting. Poseu la tercera base de pa de pessic i ara acabeu-lo amb una bona capa de frosting per sobre i pels costats. A mi m’agrada que es vegi el traç de la pala, el fa més casolà. Si veieu que us costa de controlar que quedi una torre ben dreta, proveu d’ajudar-vos i donar-li forma amb un full de transparència alimentària. Quan s’hagi refredat i estigui ferm ja el tornareu a empastifar de frosting.

Notes
*Pastís de 3 capes adaptada de Sweetapolita
àcid tàrtric és en castellà cremor tártaro, i en anglès cream of tartar. Molt normal en la indústria alimentària; a nivell casolà es fa servir com a estabilitzant per les clares d’ou, per que no baixin. Si en voleu saber més podeu començar per aquí.
encamisar és pintar un motlle amb oli o mantega i després arrebossar-lo amb farina; es fa per que no s’enganxi i facilitar el desemmotllat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada