Sopa minestrona

Els que em coneixeu ja ho sabeu; i els que no em coneixeu us ho confesso ara: sóc una fan incondicional de la cuina del Ferran Adrià. Una de les meves grans frustacions és no haver pogut aconseguir una taula a El Bulli. I no serà perquè no ho provés... Què hi farem? 

Però qui no es conforma és perquè no vol. Jo inento portar El Bulli a casa cada vegada que vull. L'altre dia vam fer la sopa minestrona. Us pot semblar un plat molt senzill, un plat de cada dia. Però escolteu bé: gelatina de ceba, de pastanaga, d'api, de nap i de porro, una fina làmina de cansalada, amb una bola de pols de parmesà i un toc de gelatina d'alfàbrega; tot regat amb un brou de pernil. 

I ara no em digueu "massa gelatines!" No, perquè quan a una presentació tan polida hi afegim el brou de pernil ben calent, tot es fon i els gustos s'entrellacen per aconseguir transportar-nos a la sopa minestrona de quan érem petits.

Minestrona de gelatina calenta de verdures (El Bulli 754)