Crostini de filet de vedella amb herbes aromàtiques

Ara que som a les portes de l'estiu i que fem més vida a l'aire lliure, venen molt de gust les barbacoes. No sé si us passa però, que les barbacoes sempre acaben essent el mateix: xai a la brasa, botifarra a la brasa, escalivada, pa torrat... Quan ja hem variat amb botifarra negra i xistorra i viandes vàries i  amb amandies d'allò més assortides i acolorides, què més queda? La imaginació al poder! Avui us proposo aquesta recepta que si més no sorpren el paladar pel contrast de les herbes. Bon profit!

Crostini de filet de vedella amb herbes aromàtiques
15	g de julivert	Per a la salsa, poseu tots els ingredients en un vas americà i tritureu fins a tenir una pasta espessa i homogènia. Salpebreu al gust i reserveu.
10	fulles d’alfàbrega
10	fulles de menta
1	dent d’all, aixafada
1	c.s. de mostassa de Dijon cremosa
1	c.s. de tàperes, escorregudes
2	filets d’anxova
2	c.s. d’oli d’oliva
	sal i pebre
350	g de filet de vedella, tallat a 1cm de gruix	Amb un troquelador de pastes de 2,5 cm, talleu el filet i reserveu-ho a la nevera.
	sal i pebre
7	llesques de pa de pagès	Amb un troquelador de pastes de 5 cm, talleu el pa. Amb un pinzell pinteu el pa i enforneu-lo a 90ºC fins que estigui ben cruixent. Podeu conservar els crostinis en tuppers hermètics.
1	c.s. d’oli d’oliva
Coeu els botons de filet a foc ben viu, han de quedar al punt de cocció. Salpebreu-los. Poseu-los a sobre els crostinis i a sobre poseu-hi els toppings d’herbes aromàtiques. Serviu-ho calent.

Feliç Diada de Sant Jordi!

 

La Diada de Sant Jordi és un dels dies més bonics de l'any. Un dia per regalar i per rebre,  un dia per ramblejar, un dia per estimar-se. I jo sempre m'estimo els meus gastronòmicament... Avui els he fet aquestes galetes de rosa. El dibuix està fet amb un segell i colorant alimentari. 

Què passeu un feliç dia de Sant Jordi!

Mones de Pasqua

Hola! Després d'uns mesos de parada per reorganitzar-nos, tornem a l'atac amb un munt d'idees per compartir. Durant aquest temps hem entrat en les xarxes socials on ens estem donant a conèixer. Animeu-vos a seguir-nos al Twitter i a l'Instagram. 

Avui, per començar aquesta nova etapa, us presentem les Mones de Pasqua Milfulls. Alguns ja les heu vist, les heu comprat i les heu tastat.

Enguany hem elaborat dues mones diferents. La primera, i com no pot ser d'una altra manera, mona per a xocohòlics: pa de pessic de xocolata amb gerds i trufa i recoberta de ganache de xocolata al 70%. La segona, la nostra reinterpretació de la sara tradicional. Pa de pessic d'ametlla, préssec i crema de mascarpone. Les dues mones compartien figureta: una gallina de roba cosida a mà i farcida amb ous de xocolata amb sorpreses (al més estil Kinder). 

Pastís de xocolata

Em sembla que ja n'havíem parlat, però estan de moda els dolços a l'americana. Vam començar amb les galetes i els cupcakes i després van arribar els pastissos. A mi em sembla tot una mica dens, massa dolç, massa greix. Suposo que són dolços per pendre per berenar i no com a postres. En molts casos, aquestes galetes i pastissos són petites escultures o dibuixos a mà alçada amb mànega pastissera. Jo de dibuixar no en sé i d'esculpir encara menys, però m'agraden els cupcakes i aquests pastissos de 2 pams d'alçada, em transporten als que dibuixava quan anava a l'escola... Així doncs sense arribar al nivell de sofisticació d'alguns pastissers, jo faig els meus pastissos, les meves galetes i els meus cupcakes. Però he aconseguit fer-los nostres. He substituït les masses i les cremes americanes que porten excés de mantega i sucre per les nostres receptes més tradicionals.  Aquest pastís de la foto  és de pa de pessic de cacau, amb melmelada de gerds i la nostra trufa. Pel meu gust, tot un èxit d'estètica i sabors.

Melmelada de poma

No us ha passat mai pel cap deixar la feina, la ciutat, les presses i el rellotge per començar una nova i pausada vida al camp? A mi també. I no només una vegada, més sovint del que us penseu. L'última vegada ha estat no fa pas massa... mentre collíem pomes a la Cerdanya. Va ser del tot desestressant. Acabada la jornada de recol·lecció, però, tenia més de 25 quilos de pomes i només 4 boques per menjar-ne? En vaig regalar, en vam menjar, en vam fer pastissos, compotes i quan ja ens sortien les pomes per les orelles vaig provar de fer melmelada. No ho havia fet mai, o millor dit, mai havia fet tanta melemalada i per guardar-la durant tants mesos... Me'n van sortir 10 quilos! I la següent pregunta va ser, i ara què en faig de tanta melmelada? Una taula de formatges, un bon acompanyament d'un fetge gras, d'un micuit de foie, o d'un filet a la planxa; un topping per l'amanida, el subtitut del sucre al iogurt i al mató, base d'una tapeta de botifarra negra, amb torrades de bon matí... En fi accepto més suggerències perquè després d'haver repartit melmelada entre família i amics encara em queda una bona pila de potets de melmelada.